|
Musicalment el que ens fa tornar verds és rebrotar aquelles cançons que ja crèiem oblidades, però que senzillament teníem amagades en algun lloc de l’inconscient (col•lectiu?), de l'imaginari (comú?) o de la lliga cama. I el que més ens agrada és barrejar-les i fer amanides musicals.
Són cançons que es canten als xics, als grans i fins i tot a la gent seriosa. D'aquests últims només esperem que creguin que som veritables vegetals i no decideixin posar cases adossades al nostre camp, industrialitzar-nos per vendre'ns molt lluny o ofegar-nos amb pesticides sense estar malalts...
|