02 - Harmonia per a l'Acordió Diatònic

En els últims anys el diatònic ha traspassat la frontera de la música tradicional, i ja és habitual veure’l en tota mena de formacions. Tanmateix, encara és difícil trobar recursos didàctics que el concebin com un instrument capaç d’intervenir en tot tipus de músiques.

En aquests apunts volem analitzar les possibilitats harmòniques del diatònic des del punt de vista de la música moderna. Com que és impossible descriure tots els tipus de ritmes i músiques que pot tocar, creiem que el coneixement de l'harmonia aplicada a l'instrument pot ser una bona eina per apropar-se a nous estils musicals.

En el primer apartat d’aquests apunts s’hi troben els conceptes més bàsics d’harmonia moderna,  que ens serviran de base per aprendre a formar els acords i moure'ns per les tonalitats amb l’acordió.

En el segon apartat s’analitzen les diferents situacions que ens podem trobar a l’hora de construir acords en el diatònic. També s'hi desenvolupen els acords en les tonalitats més habituals, i es donen recursos i consells per enfrontar-s'hi.

Aquests apunts també pretenen donar eines per a qui vulgui fer servir l'instrument per acompanyar cançons. Per això, al final de tot, posem alguns exemples de cançons amb acords xifrats, a l’estil cançoner. D'alguna manera, voldríem obrir una nova via d’entrada a l'estudi de l'instrument que se sumi a la de l’acordió diatònic com a solista. Tenim la il·lusió que això faciliti la incorporació de l’acordió diatònic a multitud de grups punk.

Per treure el màxim profit d’aquests apunts és recomanable tenir almenys un petit bagatge de llenguatge musical. A més, és important destacar que l’acordió que hem agafat com a punt de referència, i sobre el que estan construïdes bona part de les explicacions, és l’acordió diatònic Sol/Do (G/C) amb la disposició d’alteracions proposada per Francesc Marimon. Aquesta disposició, anomenada habitualment sistema Marimon, ha esdevingut la més comuna durant els darrers anys a les nostres contrades.

Cal dir que moltes de les nostres explicacions són completament adaptables a altres disposicions d’alteracions i baixos. També es poden aplicar als acordions afinats en tons diferents de G/C, els quals considerarem com a instruments transpositors: s’escriuen, llegeixen i toquen com els acordions G/C, però sonen en una tonalitat diferent.

Les partitures s’han escrit seguint la proposta de notació estàndard feta per en Carles Belda, en Josep Maria Mayol, la Cati Plana i en Daniel Violant, que podeu trobar amb un toc de gúguel.

Esperem que aquests apunts us siguin d’utilitat. Bona sort, i que la manxa us acompanyi.

Albert Nardi i Víctor Pedrol